He tingut dues convidades de luxe. A més de bona conversa, han portat el segon plat i han rentat plats mentre jo estava distreta. Així dóna gust, gràcies...
A canvi m'han deixat a la porta de casa amb un somriure d'orella a orella i com els toros dels santfermines. Bufant i movent la pota com qui vol agafar empenta.
Queden dos coulants menys.
A canvi m'han deixat a la porta de casa amb un somriure d'orella a orella i com els toros dels santfermines. Bufant i movent la pota com qui vol agafar empenta.
Queden dos coulants menys.
6 comentaris:
Un moment... però si estem a 24...ay, calla, que jo visc en el passat, ara. Bueno, san fermina, aquí em tens movent la poteta, tictac, tictac...
Al final vas a tener que hacer más "coulants" o nos acabaremos peleando...
Minerva ahora hay 3 en el congelador esperándote. Y si no, se hacen más, es muy fácil de hacer, ni batir claras a punto de nieve ni leches.
BB, sí, los San Fermines ya pasaron! me he quedado como un toro rezagado
et queda molt bé el somriure...no te'l treguis !!
Gràcies per la llum gastada ahir...jo amb cara de pomes agres perquè encara sóc a les fosques i queda ja poca bateria a l'ordinador...CACEROLADA !!!
Quin somriure em queda millor: el d'abans O EL D'ARA?????? M'he fet una foto, aviam si la descarrego o la penjo perquè no té desperdici.
Ànims i torna a ca meva quan vulguis, de veritat
Publica un comentari a l'entrada