Aquest és el Bartolo (bateig de la Rauxa) i aquesta és una crònica bastant sòrdida de la seva visita.
El Bartolo és un escarabat asquerós de 4 cm que es va voler passar de llest i entrar als27m2 sense demanar permís, com els cacos albanokosovars però amb un estil diferenciat: va entrar volant per la finestra de la cuina.
En veure'l pul·lulant pel marbre de la cuina (és un dir, perquè són d'aglomerat podrit i infestat de corcs, però això és una altra història) em vaig quedar de pedra. Era l'escarabat més gran que mai havia vist. Les llargues antenes, unes potes peludes com un home, i ales, ales!!
Com que el meu món de 27m2 es massa petit per tots dos, quan vaig reacionar al cap d'uns segons li vaig fotre un cop d'espardenyot amb la intenció de deixar-lo fet puré, però només el va fer saltar a la bossa de cartró per reciclar. El cabró era ràpid i continuava ben viu, intentant sortir de la presó de paper i rascant amb les potes mentre jo treia la bossa al replà a tota velocitat. Com que té ales va sortir, però jo l'esperava sacsejant el pot de cucal i remugant ahora te vas a cagar. Li vaig fotre una bona ruixada però per desesperació meva ni se'n va enterar, així que li vaig buidar mig pot a sobre. Va quedar potes amunt adherit al terra del replà i fent postureta per la foto de rigor. Resulta que de l'ostion amb l'espardenya l'havia desventrat i duia penjant l'intestí o pots comptar què era allò.
L'endemà al matí el Bartolo continuava enganxat a les rajoles d'abans de la guera, movent frenèticament les potes malgrat la sobredosi de cucal i les ferides. Aquesta mena d'escarabats americans deuen ser zombis, escarabats biònics ultraresistents. Admirable, un èxit absolut des del punt de vista evolutiu, el resultat de milions d'anys de selecció natural. Els nostres escarabatets negres deuen estar reclosos als racons més foscos i pobres de les clavagueres perquè no no crec que puguin competir amb aquests monstres alats. La llei del més fort és implacable.
Entrades
10 comentaris:
Por mi larga experiencia combatiendo cucarachas sé que los especímenes patrios son tan resistentes como los importados... como tú dices son una maravilla de la evolución, no sé cuántas extinciones masivas han superado los bichejos en cuestión.
Y sí, el Cucal les debe hasta colocar, tienes que pasarte a algo más fuerte.
Te aconsejo, varios frentes: trampas, insectida, ultrasonidos...
Res comparable a trobar-te el Bartolo al llit fent-te una visita...és un record massa imborrable !
Noia, que xungo que està el tema. Quin repelús els escarbats. El pitjor de tot és trobarte'ls en un pis de disseny. Sembla inpossible però també n'hi ha. Es foten per tot arreu.
Un dels secrets de l'èxit de l'espècie deu ser aquest: no són gens selectius. Tant és un àtic de disseny com uns baixos cutres.
Rauxa, jo mai oblidaré despertar-me un matí amb un Bartolo (un bartolín, perquè era dels foscos i més petits) pujant-me pel braç, però sembla que tu tampoc ho oblides, i això que ja fa anys d'això!!
Minerva, algo más fuerte...? probaré con el Clos dels Còdols (DO Montsant), ya sabes cual es...nos dejó tan K.O. que por poco incendiamos mi casa
Jo vaig matar abans d'ahir un bartolo americà. Era petit i crec que no tenia ales.
Pues lo del recuerdo del "conato de incendio" me ha recordado otro método anticucarachil que utilizaba una compañera de la carrera en su pisito de estudiantes... Literalmente las socarraba con un lanzallamas casero a base de spray cualquiera y llama... pelín peligroso pero ya se sabe a grandes males...
Eh Minerva...me mola este truqillo. Coincido en que es peligroso...pero la cara de satisfacción que se le puede quedar a una por haber socarrado al bicho tiene que ser brutal...Aunque ahora que le hemos bautizado...hasta me da penilla el pobre bartolo...
Jo me'n vaig trobar un al coixí...i al cubell de la roba bruta...pobret, es deuria intoxicar amb els mitjons de quien yo me sé...
lo del lanzallamas me parece muy salvaje, más que nada porque las cortinas prenden muy rápido. Mejor le pido a alguien los calzoncillos y calcetines sucios, eso es gas mostaza
Publica un comentari a l'entrada