dissabte, 21 de juliol del 2007

Em faig gran I

Ja fa temps que m'adono que m'estic fent gran. Em refereixo estrictament als aspectes físics. El cul caigut, pell resseca, venes marcades a la cama, cel·lulitis, impossibilitat absoluta de perdre pes malgrat la dieta, taques. A banda d'aquests símptomes clars de decadència -que d'altra banda no em preocupen massa- hi ha altres canvis, ni bons ni dolents, però canvis que a un el posen alerta.

Per exemple,
¿dónde coño está mi eterna melena lisa pantojil?

3 comentaris:

Rauxa ha dit...

Tu melena pantojil??? Quina mala memòria tinc, però juraria que algo d'ondulació has tingut sempre no? I la pell seca sempre l'has tinguda...així que no cuela.
La veritat qaue et deus mirar molt estríctament al mirall, perquè tnats defectes jo no te'ls veig, que lo sepas. A part d'això, has arribat molt bé a la trentena...moltes ja voldrien !!!
No et deixis deprimir perquè avui el dia estigui ennuvolat...o vols que tots et piropegem !!! Ojo amb els pecats...

Egon ha dit...

Dorms amb rulos? Això si que és fer-se gran. Fas servir una bata de felpa rosa?
Pel que jo he vist et piropegen pel carrer i els que fan fúting per la diagonal es giren per mirar-te, per tant, menos lobos caperucita. Ets una iaia de bon veure, encara.

Minerva ha dit...

Egon, María no se pondría bata de felpa rosa ni viviendo en la Península Escandinava...
Reafirmo lo de los demás participantes... ¡estás muy guapa! Y los rizos te sientan muy bien.