Enlloc d'aprofitar la tarda de dissabte per treballar una mica i acabar l'article que tinc a mitges, m'he deixat portar pels meus instints animals i pel meu destí: ser gorda. He fet un pastís.Aquest matí he anat a veure el meu frutero. A les 9h ja sortia per al porta de casa, per aprofitar el dia. El meu frutero estava esmorzant així que no era a la botiga. Millor, quan hi es em poso nerviosa, se'm cauen els tomàquets i se'n van rodolant botiga enllà...
He comprat unes cireres amb una pinta impresionant, com que eren gairebé negres he pensat que serien dolces. Però són àcides com una mala cosa. Decididament, el meu frutero té una fruita de merda. Quan no té cucs és àcida, o pansida. Per això he decidit disfressar-les una mica i vestir-les de pastís. Clafoutis de cireres, pastís d'origen francès, veieu aquí.
Entrades
13 comentaris:
Nena, quina pinta que té això, joé !! Que ho repetiràs i ens ho deixaràs provar a la Riera io a mi??? Vaaa!!!
No t'ho creuràs però encara no sé els horaris, a aquest pas, hauré d'estar tots elds dies trucant per saber si em toca o no...si és que on hi ha confiança... A veure si demà tinc sort i em diuen alguna coseta.
esperarem, doncs...
Vaig baixar melmelada de nabius de Londres per fer-vos un sacher. Ja l'he fet una vegada i no no l'he acabat de quadrar, espero que em doneu una segona oportunitat
Fa dos dies que he après aquesta parauleta de nabius...on són els arándanos de tota la vida ?
Aiii...ja em sonen els budells !
Sugiero un cambio de nombre para el blog:
"Pecados capitales"
Ya van dos: gula (reiterado) y lujuria...
Pero que conste que esto no es moralina, lo que se prohibe...
¿Les has de quitar el hueso para hacer el pastel? A las cerezas, digo.
Por cierto, esta semana toca cena, my friend.
Jo desprès del dijous a la Nit em qudo amb el seitan de tota la vida... No vull haver de patir un endemà terrible només pel fet de menjar coses bones...
Sé que soc ranci... però la vida m'ha fet així.
Egon, ¿esta declaración de principios quiere decir que renuncias a lo nuevo y desconocido?
Buena idea, si me lo propongo seguro que me acaban saliendo los otros 5 pecados capitales
seitan "de tota la vida"???
Jo soc una mica sensible estomacalment... i el seitan és com el yogur... inocu al sistema digestiu...
Jaho sé, encara que digui aixó... sé que no em puc aguantar a probar plats nous... semple, dins d'uns límits amplis, però establerts... menjaría insectes, però no carn humana...
Jo em nego a cuinar seitan i tofu. El proper sopar al Carcoma Palace et portes el taper ;)
Eso, eso que se lleve el tupper...yo quiero comida de verdad.
Yo estuve cenando en un nepalí en la calle ARagón y todo me gustó mucho y nada nos sentó mal
Ya, yo creo que el problema no es la comida en sí misma. Tendrías que haber visto qué manera de devorar, todo mezclado, mojando pan y a toda leche, como salvajes. Además, comimos el doble que el resto.
Publica un comentari a l'entrada