diumenge, 27 de gener del 2008

Lo que tiene vivir sola



No me acaba de gustar cocinar para mi. La soledad y un poco de desidia degeneran en pan con tomate, fritos, congelados o ensalada. Uno solo se apaña con cualquier cosa.
(Algunos domingos intento sobreponerme a tanta decadencia; hoy he hecho potaje de alubias para unos cuantos días.)
Foto cortesía de minerva

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si, si... é difícil viure sol... però també té els seus avantages...

Però bueno tue ets molt forta d'esperit!!!

Rauxa ha dit...

I tant que té avantatges...innumerables...almenys per a la salut mental :-)

Nottinghill ha dit...

Espero no sigui el començament del plat...més que res perque "cap de peix arrebossat" no mola.
Et recomano els sobres individuals de Buitoni. Els que jo he provat son de 4 formatges a la mel i són BONISSIMS i pensats PER UNA PERSONA.
Reconec que quan vivia sola menjava molta porqueria...pero tb podia anar al gimnas!!!

Minerva ha dit...

Muchas, muchísimas, lo dice una con conocimiento de causa...
Por cierto, que me ha costado identificar la foto, ya estaba pensando que realmente debería plantearme qué fotografiar... al final he recordado aquella paella alicantina.