skip to main |
skip to sidebar
Qui dóna carbassa
"
Antigament, quan un fadrí pretenia una noia, era convidat a dinar a casa d'ella. Parlaven i quedaven per tornar-se a veure al cap d'uns quants dies, els suficients perquè tots plegats haguessin pensat i pesat la proposta. Si la noia es feia enrera, tenia una manera de fer-ho saber al pretendent: al següent dinar, posava carbassa o bé garró de porc al plat d'escudella del xicot. Sense necessitat de paraules, el pobre fadrí ho entenia tot ben aviat"
(de l'Almanac del Cordill)
"Antigament, quan un fadrí pretenia una noia, era convidat a dinar a casa d'ella. Parlaven i quedaven per tornar-se a veure al cap d'uns quants dies, els suficients perquè tots plegats haguessin pensat i pesat la proposta. Si la noia es feia enrera, tenia una manera de fer-ho saber al pretendent: al següent dinar, posava carbassa o bé garró de porc al plat d'escudella del xicot. Sense necessitat de paraules, el pobre fadrí ho entenia tot ben aviat"
Entrades
4 comentaris:
Home, és més subtil que haver-ho de dir amb paraules, té la seva gràcia que hi hagi un idioma amb objectes per dir segons què :-)
Més críptica no podries ser, no?
Yo creo que todo lo contrario, es claro y contudente.
És un métode franc... però suposa haver de fer tota una comèdia que avui en dia preferim estalviar...
Doncs no se si prefereixo trobar-me el tall de carbassa al plat o que me la donin en format de paraules, que és més directe però et senta com una patada al ventre
Publica un comentari a l'entrada