dimecres, 23 de juliol del 2008

It's a dark night


Con una vida gris encajonada entre hormigón y acero, pocas veces puedo ver tanto cielo

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Con cielos grises y encajonados rara vez se puede ver tan azul...

:-)

Egon ha dit...

Encara que ens repeteixis cada dia mil cops que la teva vida és gris... tots sabem que tens un món de mil colors amagat en un lloc secret que et dona forces cada dia per fer-nos riure mofant-te de la realitat i omplint-la de colors... Només fa falta veure la teva cuina i la teva nevera, sempre plenes de potets plens de coses delicioses i colorides que només veure-les et transporten a llocs assoleiats i alegres, i provar-les... ufff.

Anònim ha dit...

és que tu menges cigrons 6 dies seguits per desídia; en el fons ets un sibarita

un post que desprèn calidesa a la que no ens tens acostumats. gràcies...

Minerva ha dit...

No es por quitarle encanto, pero si no fuera por que está a más de 600 km diría que quiere que le invites a comer.

Anònim ha dit...

debe estar harto de cocinar