Estoy terminando el libro de Kapuscinski. Lástima que no sepa polaco (del de verdad) porque la traducción es bastante indigesta.
'La plaça africana és un gran abocador de galindaines i badomeries. Una veritable mina de farfutalla i de birimboies. Una gran pila de brolleries, nyaps i coses de poc estam.'
En negrita, palabras que no había oido en la vida, 5 palabras en dos frases. Teniendo en cuenta que se trata de mi lengua materna y que no es un libro del siglo XIX, he tomado nota del traductor, no se me ocurra volver a caer. Una traducción que no esté en sintonía con el receptor puede destrozar la percepción de un libro o una película. Y por otra parte, seamos sinceros: el catalán es un poco cursi, para ser más precisos, carrincló. (FOTO: highway to heaven)
Entrades
18 comentaris:
Desde luego, menudo pedante ese traductor. Qué horror.
Vés a saber com ho diuen això en polonès. Segur que encara és pitjor. No oblidis que un traductor no només ha de trobar les paraules equivalents, també l'ambient i el sentit global de l'obra i això a vegades és el més difícil! Com és que llegint en català el teu bloc l'escriues en castellà?
Las traducciones son peligrosas, al final y al cabo, alguien hace una versión de la obra de otro. Pueden llegar a fastidarte una buena película/libro/canción...
Yo lo leí en castellano y no recuerdo haber tenido tantos problemas léxicos en tan poco espacio, pero igual es que no estaba tan atenta. A ver, el Héroe, que nos de una buena traducción.
Por cierto, que con esta entrada y con la del cava no estás nada militante, sólo te falta otra dedicada a la "escalivada" y te desnacionalizan ;-)
I després pretenen que la gent llegeixi en català...així no es pot, et fan sentir un ignorant amb poc domini de la pròpia llengua.
No sé no sé... jo estic aclaparat... balandraines, xorindoines, xirimoies... jo també sóc capaç d'inventar paraules. Aquest tiu deu haver agafat el diccionari Català-Valencià-Balear i deu haver buscat "trastos" o andròmines o quelcom per l'estil i ha fet servir tots els sinónims sortits dels dialèctes més lovecrafquians de la nostra terra...
Jo em vaig descollonar el dia que en un dels programes del Buenafuente (quan encara era en catala) s'inventaven paraules que semblaven super catalanes tretes del Fabra. Intentaven cuinar algun plat i recordo que parlaven de les espremulles ... I com és que no existeixen les espremulles amb lo bé que sonen!!!
És que som ridículs.
Teresa, vaig començar a escriure en castellà pensant en amics que no són d'aquí. I vet aquí que li he trobat la gràcia, per algunes raons:
1) El fet de no ser la meva llengua em permet posar distància entre el que explico i jo, relativitzar, perquè els fets no em resulten tan propers. Ideal per fer mofa de les txorrrades que em passen...
2) El castellà és sens dubte molt més contundent. No acabo de sentir-me còmode amb la cursilesa del català.
Perdoneu-me aquesta heretgia. A sobre, ODIO L'ESCALIVADA!! (minerva ya lo sabes)
Viva la herejía, sea del tipo que sea!!
Si, si viva la herejía!!!
Las traducciones al euskera están llenas de neologismos que mi madre no entiende. Están inventando una nueva lengua.
Bueno, ya saliste del armario "escalivadero"...
Que vingui en Mathew Tree i posi una mica d'ordre !!!
http://www.joanducros.net/corpus/Matthew%20Tree.html
Sou tots uns incultes!!!!
No hi estic d´acord. L´obligació del traductor es ser el més fidel possible a l'original. Hi han molts llibres que tenen un vocabulari molt ric, que nosaltres no utilitzem aquestes paraules no vol dir que siguin rídicules o carrinclones. El que passa és que encara que sigui la nostra pròpia llengua, com tu dius, no la coneixem gaire. Només ens faltaria que la gent que es dedica a escriure escribís tan malament com la gent corrent parlem, quin plaer en treuriem? i que aprendriem? la llengua estaria cada dia més empobrida, com de fet ja passa.
I no és un plaer llegir i assaborir les paraules?
A més hi ha una cosa molt útil anomenada diccionari.
doncs a mi el castella em sona a garrulo, suposo que son maneres de veure el mon.
rauxa: be, es la veritat. La falta de coneixement de la propia llengua es diu 'ignorancia' de la propia llengua. El que passa es que davant del sentiment d'ignorancia es titlli a la llengua en conjunt de carrinclona, xecs, aqui tenim un problema! I el problema es creure's la mentida de pensar que parlar i escriure correctament el catala fa carrinclo, i el que es modern es destrossar-lo amb xarnegades, perdo, barbarisme o be, emprar directament el castella. Aixo es modern? Deu n'hi do!
A mi també em sembla un idioma molt garrulo el castellà (¡Illo amo a jugá furgo!), prefereixo mil vegades més passar-me a l'anglès. Per gustos colors.
Publica un comentari a l'entrada