Dicen que la caída de pelo en otoño es un fenómeno habitual, la época de las castañas. Desde hace unas semanas me estoy quedando calva como las nefertitis de la foto. Cada mañana recojo en la ducha las bajas del día, mientras imagino mi aspecto como estas abuelas que clarean un montón y que intentan disimularlo a golpe de permanente y litros de laca, aunque con poco éxito.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No et preocupis, que és normal per l'estació...tens dues opcions. Recollir les baixes i fer-te una perruca del teu propi cabell...o em fas un encàrrec i jo et porto la perruca style-fashion de les dones dels trencitas...què me'n dius? Je, je, je...
A mi tambe em cau molt el cabell, i a sobre com és bastantllarg encara es veu més! Em faig un fart de recollir-los del terra del lavabo! Ho odio!
A mi tambe em cau molt el cabell, i a sobre com és bastantllarg encara es veu més! Em faig un fart de recollir-los del terra del lavabo! Ho odio!
És curiós que tot just desprendre's de l'arrel i adherir-se al terra de la banyera, automàticament passa a fer fàstic.
Sí, es de lo más asquerosito del mundo!!!
Com aquest post és totalment marujil, no esic preparat per participar-hi... però el que si que preguntaré és que què cony són aquests caps?
Publica un comentari a l'entrada